diumenge, 12 de setembre de 2010

4-0: Segueix el ‘gafe’ a Vila-real


L'Espanyol no encerta en les primeres rematades i s'enduu un marcador massa injust del Madrigal.

Va ser posar-se el Vila-real en avantatge i va començar el concert de despropòsits d'Iturralde. Fins llavors havia passat desapercebut, curiosament. Des d'aquest moment, faltes i targetes a voluntat, que no amb criteri. El mateix li donava insinuar que el cop de peu a Callejón que gairebé li trenca la tíbia, va ser involuntari, que obviar una càrrega de Víctor Ruiz sobre Nilmar quan marxava per velocitat. Les coses com són. Clar que també abans havia deixat sense sanció unes mans d'un defensa local en un córner de l'Espanyol i va mostrar la groga a Ángel per un tímid cop de peu sense més intenció. El que s'ha dit: hi ha un moment en que aquest home s'obnubila i tot canvia.

El cert és que el partit va tenir un ritme trepidant durant més de mitja hora de la primera part. A la primera oportunitat de Borja, va respondre l'Espanyol amb fins a tres grans ocasions per avançar-se en el marcador. Dues d'Osvaldo i una triple rematada de Luis García, Verdú i Osvaldo que van desbaratar amb refusades Diego López, Musacchio i Capdevila.

Temia la gent del Vila-real a l'Espanyol des que el seu tècnic havia avisat que els blanc-i-blaus tenen aspecte de ser una de les revelacions de la temporada. I en més d'un moment van haver de pensar que es va quedar curt. Però tot ho va arreglar Rossi amb la primera rematada clara que va tenir per avançar als grocs i esborrar l'angoixa de la grada. Poc després Borja es va inventar una ‘esquerranada’ espectacular i va col•locar el 2-0 que es presumia com a massa premi per tan pocs acostaments. A més, Osvaldo es va haver de retirar ranquejant després d'un xoc amb Diego López i Pochettino va haver de recol•locar les seves fitxes sobre el camp. I, a partir d'aquest moment, el desconcertant Iturralde, cobrant protagonisme. Perquè, per si no tingués poc, va sancionar com a penal una jugada en què Musacchio va cercar el contacte amb Kameni quan aquest va sortir a tapar l'angle al començament de la segona part. Rossi no va perdonar i es va reivindicar després d'una setmana mogudeta en la qual es va convertir en el centre de les ires dels seguidors locals per unes declaracions poc afortunades.

La bona notícia per l'Espanyol, quan el marcador era ja voluminós, va ser el retorn als terrenys de joc d'Iván de la Peña, una cosa que no succeïa des de feia 10 mesos. En una de les seves primeres intervencions, Callejón va rematar de prop, la pilota va passar entre les cames de Diego López, però va quedar aturada damunt de la línia de gol i Marchena va acabar refusant. No hi havia manera. L'Espanyol ho intentava una i una altra vegada, però no trobava el premi del gol. Portava la pilota d'un costat a un altre, d'una banda a la contrària, cercava els passadissos interiors, però el Vila-real, còmode amb el marcador, es tancava sense dissimulació i esperava en el seu camp que els minuts fossin avançant en el marcador. De fet, així va néixer el quart gol després d'una acció de velocitat de Jefferson Montero que va culminar Nilmar. Iván Alonso va tenir una rematada espectacular fregant el temps reglamentari que se'n va anar fregant el pal esquerre de la porteria. Però a Iturralde li faltava posar la guinda i va expulsar Chica per una traveta sobre Montero, més aparatosa que violenta i més circense que real. El cert és que l'Espanyol va marxar de Vila-real sense marcar-li, per cinquè any consecutiu, un gol a Diego López.. Segueix el ‘gafe’ del Madrigal.