dijous, 28 d’octubre de 2010

FELICITATS PERICOS!!



110 ANYS DE SENTIMENT
Fa 110 anys un grup d'estudiants, liderat per Àngel Rodríguez, va tenir una brillant idea: fundar un club de futbol. Alguns van haver de pensar que eren uns il•lusos, uns bojos, però, possiblement, va ser una de les decisions més encertades de la seva vida. O, almenys, és el que pensen els milers d'aficionats que han viscut i continuen vivint apassionadament el sentiment espanyolista. El 28 d'octubre de 1900 es va fundar la Societat Espanyola de Football, que després de nombrosos canvis al llarg de la història, ha acabat adaptant el nom de RCD Espanyol de Barcelona. Aquest club que tant ens fa riure, plorar, gaudir, patir...

Els inicis van ser complicats. Va costar trobar un terreny de joc fins que Genaro de la Riva va decidir adquirir els terrenys de Sarrià. Contràriament al que molts puguin pensar, l'equip va començar jugant amb unes samarretes grogues que els van deixar abans d'adoptar definitivament els colors blau i blanc. Tanmateix, i encara que es van haver de superar dificultats, a poc a poc el projecte es va anar consolidant i l'Espanyol va ser un dels clubs fundadors de la Lliga. Pitus Prat es va convertir en el primer golejador. Els quatre títols de Copa, els dos subcampionats de la UEFA són, possiblement, els èxits esportius més destacats de la història del club. Malgrat això, l'espanyolisme s'ha divertit amb moltes victòries i nits màgiques que han ajudat a fer més gran la seva llegenda. L'Espanyol és un dels equips històrics de la Lliga encara que els seus mèrits no es redueixen al futbol. Les seccions d'hoquei, ciclisme, bàsquet, atletisme, beisbol, rugbi... van reportar nombrosos èxits a l'entitat. Algunes de les figures més destacades del moment com Miquel Poblet, Tomás Barris, Gregorio Rojo, Constantí Miranda, Maria Víctor, Joan Antoni Samaranch, Francesc Mas, Jordi Trias, Sylvie Hernández van pertànyer a les diverses seccions del RCDE.

110 anys donen per a molt. Alegries, triomfs, decepcions, patiment, gols miraculosos...
Una infinitat de vivències impossibles de reflectir en unes línies. No hi ha suport capaç d'aglutinar tots els records de la família espanyolista. Però si alguna cosa caracteritza els espanyolistes és la seva capacitat de resistir. Altrament, com s'explica que, 110 anys després, aquesta institució continuï viva. I tingui per davant un futur envejable. Hi ha hagut moments durs, però gràcies a la unió i a la lluita s'han aconseguit superar. El club s'ha fet més fort gràcies als problemes. L'Espanyol no té un gran museu, ni milers de milions a les seves arques, però té una cosa que no es pot comprar amb diners: el sentiment. Només uns elegits poden entendre-ho i compartir-lo amb altres d'iguals.

La família espanyolista ha viscut tot tipus de situacions i malgrat totes les vicissituds i adversitats, com la venda i posterior desaparició de l'estadi de Sarrià, la mort de Dani Jarque, el club continua resistint. L'afició és el principal estendard d'aquesta entitat, que continua més viva que mai. Cornellà-El Prat ha suposat un punt d'inflexió i un motiu d'orgull per a tots els socis i simpatitzants d'aquest club que sempre han apropat l'esquena en els moments complicats i que han ajudat que el RCD Espanyol sigui més gran. S'ha arribat als 110 anys perquè els fonaments són sòlids. Tanmateix, tots hem de continuar treballant per aconseguir que el RCD Espanyol cada dia sigui millor i honrar la memòria d'aquell grup d'estudiants que fa 110 anys va tenir la millor idea de les seves vides.

3 comentaris:

nEo ha dit...

quin gran text....pell de gallina...felicitats, pericos!!!

PaW ha dit...

Si nEo, ha estat un moment
d´inspiració, un d´aquells moments en els que els pensaments flueixen sols, i es converteixen en paraules sense quasi voler-ho... concretament en les paraules copia/pega jejejejejeje...


Està tret de la web del club company!!

nEo ha dit...

jajajajajajajaja plagioooo! plagioooooo!!