El Llagostera, molt més ordenat i posicionat al camp que els anteriors rivals, va oferir una imatge que justifica sobradament el miracle que ha fet: sis ascensos en vuit temporades.
Pochettino, una vegada més, ha tornat a optar per donar tots els minuts possibles als seus jugadors i, de nou, ha optat per dos blocs diferenciats en cadascuna de les parts, encara que Mattioni, Rui Fonte i Canal s'han quedat fora per les molèsties que encara arrossegaven.
En qualsevol cas, l'Espanyol va anar fent-se gradualment amb el domini del partit després d'una sortida efervescent del Llagostera que es va apropar amb cert perill a la porteria de Casilla. Malgrat això, les oportunitats blanc-i-blaves no van trigar a arribar amb llançaments de Luis García i Thievy. Precisament el jove davanter francès va aprofitar la seva velocitat per batre per sota a Segovia en el minut 17.
A partir d'aquí, els blanc-i-blaus van dominar l'avantatge i van anar mostrant la seva major qualitat per apropar-se amb perill, mentre que Pareja, o Uri Santos, contrarestaven amb la seva velocitat per incomodar els espanyolistes.
La segona meitat va aportar més del mateix, amb detalls tècnics més continuats i sense les aturades dels canvis, tot i que tots dos equips pràcticament van canviar els seus dos onces.
Osvaldo, en un parell d'accions prèvies, va avisar de la facilitat que té per trobar la xarxa contrària i, en el 60, va superar Bartrina amb un toc per alt, dolç, suau, precís, impecable i d'una qualitat inqüestionable.
Amb el 2-0 i tot decidit, els blanc-i-blaus van estrènyer el ritme i van mostrar major consistència en totes les seves línies fins al punt de tornar a disposar de sobrades oportunitats per incrementar encara més el marcador. Malgrat això, Peke va aprofitar una acció de contraatac per apropar als vermell-i-negres en el marcador, poc després del final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada