dilluns, 15 de novembre del 2010

0-0 PRIMER EMPAT




L'Espanyol va inaugurar el seu marcador d'empats a Santander. Va fer el que el tocava: dominar, controlar, jugar amb criteri i només li va faltar la fortuna necessària per haver aconseguit un marcador encara millor. Va passar puntuals dificultats, però també les va crear cada vegada que es va acostar a l'àrea local.


Ferit encara per la recent eliminació en la Copa del Rei (després de remuntar, va caure per un penal en contra a l'últim minut de la pròrroga), el Racing aspirava a mantenir a casa la fortalesa que, com a l'Espanyol, li fa ser millor local que visitant. L'Espanyol, en canvi, pot presumir d'haver fet un ple en tots els seus partits a Cornellà-El Prat. Tres victòries havien sumat fins ara els càntabres i havien evidenciat que tenen centímetres i velocitat en atac per convertir El Sardinero en un feu on assentar una bona part del treball de la temporada.

L'Espanyol, d’altra banda, porta des del primer dia volent esborrar la imatge d'equip de dues cares i convertir en resultats positius la solvència i la tranquil•litat amb què afronta els partits de fora. Tret de la relliscada de Riazor fa dues setmanes, els de Pochettino han tingut pitjors resultats que joc en les seves sortides. Aquesta tarda, amb la baixa d'última hora de Víctor Ruiz i amb altres absències importants en altres línies, al tècnic blanc-i-blau li ha tocat recompondre un onze titular que, igual que fins ara, ha dominat, ha controlat i s'ha acostat a la porteria rival. Toño va haver d’esforçar-se en una rematada fàcil de Callejón. Osvaldo, acrobàticament, també va rondar la porteria local, però la seva rematada va sortir per sobre del travesser.

La grada estava nerviosa, inquieta. No podia ser que l'Espanyol es presentés amb tanta facilitat a l'àrea local. Però el partit va poder variar en dos minuts, en dos sospirs. El primer, en una rematada de Rosenberg que va sortir a l'esquerra de Kameni i, el segon, amb el penal a favor amb què Ramírez Domínguez va assenyalar una caiguda de Cisma. Kameni va aturar la rematada d'Ariel i així es va callar la grada que ja celebrava que es col•locaria per davant en el marcador. El cert és que la caiguda de Cisma va ser fora de l'àrea, sobre el lateral que defensava Javi López. Possiblement l'àrbitre es va equivocar en entendre que ambdós cossos van caure dins, per molt que Luis García li assenyalés, com en el tennis, on havia estat el contacte.

Després del descans el partit es va avivar mínimament. Va bastar un xut llunyà de Colsa perquè Kameni es mobilitzés una mica en la segona meitat. L'Espanyol tancava bé els forats i no renunciava mai a cercar les esquenes dels defenses del Racing. El camp es va anar fent més pesat per les pluges caigudes i ambdós equips van començar a notar el pes de l'eliminatòria de Copa de dimarts passat. El joc queia en nombroses interrupcions i el domini s'anava alternant i a un excel•lent cop de cap d'Osvaldo responia Toño amb solvència, el mateix que Kameni que va haver de sortir a peus de Rosenberg.